Campaments d'Estiu

Vaig escoltar d'un filòsof que "per gaudir d'un got d'aigua, has d'haver passat set". De la mateixa manera, per valorar una dutxa d'aigua calenta, un matalàs, internet, o tots els "luxes" del món modern, va bé passar uns dies sense ells. I el sorprenent és que, quan els recuperes, el que trobes a faltar és la vida a un campament a alta muntanya, amb no més possessions de les que caben a una maleta.


Recomano a tot pare que estigui llegint aquestes línies que faci el possible per inscriure el seus fills al Cau. L'etapa com a escolta és una de les millors experiències vitals que es poden tenir a la joventut, però són els anys com a monitor els que realment han transformat la meva personalitat. Perquè només quan tens la capacitat de preguntar-te "per què necessitem tant?" podem intentar buscar-ne la resposta.

Aviso que no la tinc, però viure campaments d'estiu any rere any planteja seriosos dubtes a l'assimilada "perquè com més millor". Allà dalt, portar una samarreta de marca només augmenta la decepció quan s'embruta, la utilitat dels mòbils és que diuen l'hora, es valoren els cotxes per la capacitat de transportar persones, i cada quilo de més que poses a la maleta és un quilo que hauràs de carregar durant la ruta. He après a valorar l'important: l'aigua, mantenir la temperatura corporal, aprofitar les hores de Sol. Hem vist cels estrellats d'aquests que només surten a les revistes, que no deixen d'impressionar-me per més nits que hagi gaudit, i que fan adonar-te de l'insignificant que sóc, i de l'insignificant que és la raça humana i la Terra. I quan fa fred, no hi ha res millor que una abraçada o ajuntar-nos més, perquè a diferència de la calefacció, també escalfen el cor.

El que a un campament falta en material, ho suplim amb emocions. I és que quan estàs rodejat d'amics, alguns de tota la vida, alguns de fa pocs dies, i de cent nens amb l'objectiu d'educar-los i divertir-los, com pots no passar-ho bé? D'acord, ens enfadem si algú es repenja, fem crits quan els nens no ens fan cas, i el cansament no ajuda a ser la persona més amable del món. Però aquests aspectes negatius queden totalment eclipsats per les converses, riures, experiències viscudes, i el sentiment de pertànyer a aquest grup magnífic de persones. 

I posant-me una mica seriós i teòric des del punt de vista econòmic, em pregunto si una societat es podria aguantar com s'aguanta un Cau, basat en el voluntariat, el companyarisme i les ganes de passar-s'ho bé, consumint no més que el necessari. Suposo que no, perquè si campaments d'estiu són possibles és perquè hi ha uns pares al darrere que amb el seu treball paguen tota la infraestructura necessària per dur-los a terme. I és que als monitors ens paguen amb experiències i emocions, però el prat, el transport o el menjar, s'han de pagar, com tot en aquesta vida. Però que no sigui possible extrapolar-ho no vol dir que no en poguem treure lliçons interessants: que les relacions personals són la base de la felicitat, que la senzillesa evita molts problemes, o que la Natura és simplement meravellosa. 


Pd: S'acaben campaments i s'acaba una etapa. He estat set anys creixent i aprenent d'uns nens que a partir d'ara seran monitors com jo, dels quals no podria estar més orgullós. Gràcies Parejo, Marc, Mariona, Paula, Èlia, Rifà, Samper, Xevi, Chiki, Gemma, Andrea, Clàudia, Laia i Mar per totes aquestes experiències i aventures junts.

Campaments d'Estiu Campaments d'Estiu Reviewed by Marc de la Barrera i Bardalet on 20:41:00 Rating: 5

3 comentaris:

  1. Marc, que orgullosa em sento del teu escrit! I no perquè saps expressar en paraules els teus sentiments -que també- sinó perquè et surten del cor, se senten viscuts, reflexionats... Uns pensaments que han pogut néixer gràcies a la generositat de donar el teu temps als altres i que aquests t'han tornat omplint la teva vida de sentit.
    Llegint el teu cant a la natura, m'han vingut els versos que Mn Cinto Verdaguer fa dir al campanar de Sant Martí del Canigó a l'epíleg del seu llibre:

    "Lo que un segle bastí, l'altre ho aterra
    mes resta sempre el monument de Déu;
    i la tempesta, el torb, l'odi i la guerra
    al Canigó no el tiraran a terra,
    no esbrancaran l'altívol Pirineu."

    Crec que Mn Cinto era un optimista i els homes hem demostrat ser capaços de destruir la natura. Tant de bo aquests nous monitors -que conec de ben a prop;)- hagin après aquesta estima i siguin capaços de transmetre-la a noves generacions.

    ResponElimina
  2. CARLES DILME ROS
    VAG ANAR EL AGRUPAMEMT

    ESCOLTA PLA DE ESTAYN

    ResponElimina
  3. VAG COMEMCAR ANAR EN UN AGRUPAMEMT ESCOLTA PLA DE ESTAYN

    EL MEU COMSILIARI JORDI FOMT PLANA EL RECTOR DE LA PARROQUIA DE FONCOBERTA

    ResponElimina

Entrades populars

Amb la tecnologia de Blogger.