L'estafa del peatge de Montserrat

Anàvem a Montserrat. Tot bé per l'Eix Transversal, quan ens indica que la sortida 141B porta al santuari. Agafo la C-16, on està indicat que per anar a Barcelona i Terrassa s'ha de pagar peatge, creient innocentment que abans d'entrar-hi podré sortir-ne per dirigir-me a la muntanya, que està allà mateix. 



El veig a la llunyania, amb una sortida just abans i em felicito per la meva intuïció. Fins que veig que la sortida també té un peatge. Els meus ulls no es creuen que una veu electrònica em demani 3,88€ repetidament pels 14 km (8 minuts) que he fet per una simple autovia. No s'ho creuen literalment, la primera impressió és que és un error. Faig signes al cotxe del darrere que canvii de línia, que va per llarg. S'enfada però, què hi farem? I surto del cotxe a la recerca d'algun empleat que em pugui aclarir la situació. "Tres euros amb vuitanta-vuit cèntims", repeteix la màquina. Sorprès, el peatge està desert. Les càmeres de seguretat i les veus robòtiques han substituit a les persones. 

Tot és qüestió d'estalviar costos, diran. Però llavors tots aquests costos que s'estalvien on van? No crec que redueixin el preu del peatge, sinò que engruixeixen els beneficis d'Abertis i Ferrovial, en aquest cas. Són les avantatges de tenir el monopoli d'una carretera... Qui s'ha de preocupar perquè n'hi facin una al costat? Prefereixo que el que pago vagi a les butxaques dels empleats, d'aquí i que ho gastaran aquí, que no a inversors en forma de dividends que ves a saber on són i que de diners no els en falten. 

L'únic contacte humà que tinc és a través de megafonia. "Perdona, em diu que he de pagar 3,88€, és correcte? No he fet ni deu minuts de carretera". Una veu femenina, que pel seu to interpreto que em comprèn, em respon que sí, que aquest és el preu, però que entre setmana és més barat. El màrqueting és magnífic: si un servei que val 2 euros el puges a 4 al cap de setmana, ja pots dir que fas un 50% de descompte entre setmana! Resignat, els pago, i minuts després ho lamento recordant la campanya del "No vull pagar!".

Investigo qui hi ha darrere d'Autema. Ferrovial en controla un 76% i Abertis el que queda. És una empresa extremadament rentable, va guanyar 45 milions d'euros l'any passat, per cada euro de peatge que es paga, la meitat engruixeix els beneficis (recordeu el monopoli i la robotització?). Però és trampa queixar-se perquè una concessionària té els marges molt elevats, perquè primer ha hagut de construir l'autopista, així funciona el negoci. Passa que, segons les dades de la Generalitat, ja està pagada! Es va licitar el 91 i al 2008 es va assolir el break even, els ingressos havien superat els costos. A partir d'aquí free lunch

I com diria en Carod Rovira a l'APM?, "i fins quan a de durar la broma?" Vint anys més, fins els 2036. Durant vint anys 45 milions anuals es drenaran dels manresans i de visitants despistats com jo per nodrir un monopoli amb un marge del 50%. I com que a treballar, s'hi ha d'anar, no hi ha alternativa. O sí?

Com a mínim pels visitants despistats, sí. I és que no hagués entrat a aquesta autopista si el Servei Català de Trànsit m'hagués indicat que la C-55, paral·lela a la C-16 i gratuita, et porta a Montserrat per només tres minuts més de trajecte. La necessitat d'una senyal que ho indiqui és flagrant, però també els interessos que hi ha al darrere.

Requeriria un altre post, però sóc defensor del pagament per ús a les carreteres. Perquè qui més es mou és qui més té, perquè fa opcions més sostenibles més atractives, i perquè els pressupostos públics són limitats. Però perquè puc fer 90 km d'Eix Transversal sense cap cost, i per fer-ne 15 haig de pagar 3.88€? M'atreveixo a dir que és perquè algun polític no es va atrevir a fer pagar en el primer cas i es va beneficiar personalment en el segon. 

I recordo que aquesta autopista és de la Generalitat, així que aquí no s'hi val "A Madrid les autopistes són gratuïtes". Per cert, la Generalitat també rescata autopistes concessionades al tuntun, com la Vic-Ripoll, també mereixedora d'un post. 

El model de transport català ha de ser, per sobre de tot, coherent. Reconec la importància de mantenir els contractes i compromisos establerts, la seguretat jurídica és un dels pilars per a una societat, però a partir d'ara, fem les coses amb sentit comú. I el dia que algú s'atreveixi a posar un sistema de pagament públic per circular per les rondes o qualssevol autovia actualment gratuita, ho celebraré. Que pagui tothom, però menys, i que qui no utilitzi el cotxe ho faci en menor mesura.

I deixeu-me acabar expressant el meu condol a tots els Manresans que per algun motiu arbitrari, si un dissabte volen anar cap al sud han de pagar 3.88 €, i si volen anar cap al nord, res. 

L'estafa del peatge de Montserrat L'estafa del peatge de Montserrat Reviewed by Marc de la Barrera i Bardalet on 11:58:00 Rating: 5

Cap comentari:

Entrades populars

Amb la tecnologia de Blogger.