Per a qui volem abaratir la universitat?

Tornem a fer vaga. Aquesta vegada per un objectiu més moderat que exigir la gratuïtat de la unviersitat, però al meu parer igual d'erroni. Amb un atur del 15%, i un dèficit 2.000 milions, rebaixar un 30% les taxes universitàries no hauria de ser una prioritat.



La història és la següent. Els promotors de la vaga eximeixen que el 7 d'abril de l'any passat el parlament va aprovar la rebaixa del 30% del cost de la matrícula universitària, rebaixa que el Govern es nega a fer. Això és cert, i també un bon exemple de com de maquiavèl·lica pot ser la política. El parlament va aprovar aquesta moció amb el suport de tots els grups parlamentaris menys Junts pel Sí. En altres paraules, tots menys els qui han de quadrar els pressupostos. Qui s'hauria d'imaginar la CUP i el PP votant en el mateix sentit, i en contra d'ERC i el que era Convergència? És fàcil fer brindis al Sol, desitjar universitats barates, renda bàsica universal i gelats gratuïts per a tota la població. Fàcil desitjar-ho, fàcil votar-ho i escriure-ho en un paper, però difícil de posar-ho en pràctica. 

Per tant, amb tots els respectes de qualsevol mandat que surt del Parlament, poca validesa li dono a una moció aprovada per quedar bé davant dels mitjans i la població en general. Votar en contra de rebaixar el preu de la universitat no és agradable ni suma punts, de manera que només ho van fer aquells qui tenien l'encàrrec de quadrar els comptes de la Generalitat. No crec que ningú sigui capaç de justificar que Ciutadans i PP estan més a favor de rebaixar les taxes universitàries que ERC.

Però deixant la política a banda, el que s'ha de fer és mirar els números. Com funcionen els preus universitaris?

Comencem pels coeficients. Les carreres estan classificades en tres grups A, B i C, segons el cost material d'ensenyar-les. Els equipaments, laboratoris i llicències informàtiques necessaris per a una enginyeria són molt més cars que els fulls de paper que s'han d'imprimir per formar a un economista,. Per tant és lògic (tot i que es pot discutir), que estudiar una enginyeria sigui més car que estudiar economia.

La part interessant són els trams. Hi ha definits 6 trams segons la renda familiar de l'estudiant, de manera que els estudiants amb menys recursos paguen fins a la meitat del que paguen els més adinerats. Si posem per exemple una família amb 4 membres, a partir d'uns ingressos de 48.000€ es considera del tram més elevat (6), i ha de pagar el màxim establert. Si els ingressos són 38.000€, llavors formen part del tram 1, i tenen una rebaixa directa del 50% en el preu de la matrícula, sense comptar la possibilitat d'optar a beques. Amb tot, les carreres més cares poden costar entre 2 371 € i 1 186 € cada any. I no està de menys recordar que això suposa menys d'un 20% del que realment costa mantenir el sistema universitari.

I la pregunta que em faig, i per la qual no he trobat resposta és. Aquesta reivindicació de rebaixar el 30% les taxes universitàries, per a qui se suposa que va dirigida?


Pel que sembla, per a les rendes més altes, gràcies a la màgia de les matemàtiques. I és que rebaixar el 30% d'una quantitat gran és més que rebaixar un 30% d'una quantitat petita. En l'exemple anterior, la família adinerada s'estalviaria 711 € anuals i la del tram 1,  355 €, quina redistribució!

És del tot justificable defensar que rendes de 50.000 euros, tinguin dret a no pagar la universitat dels seus fills, cadascú pot defensar el que cregui. Però jo crec que el que s'ha d'evitar com a societat és que joves treballadors, estudiosos i amb il·lusió pel futur no es quedin fora de la universitat per manca de recursos econòmics. I aquesta franja de la població està lluny fins i tot del tram 1. Dedicar un 3% de la renda a l'educació dels fills no em sembla cap barbaritat, i si fins i tot això és un problema, llavors manifestem-nos (no cal fer vaga), perquè les beques realment arribin a tothom, i ningú es quedi fora del sistema. I, potser, per finançar aquestes nous ajuts caldrà augmentar lleugerament les taxes a aquells qui les poden pagar sobradament... 


Per a qui volem abaratir la universitat? Per a qui volem abaratir la universitat? Reviewed by Marc de la Barrera i Bardalet on 0:46:00 Rating: 5

Cap comentari:

Entrades populars

Amb la tecnologia de Blogger.