Es poden defensar els paradisos fiscals?

Arran de la publicació dels Papers de Panamà, diversos economistes liberals com Xavier Sala-i-Martí i Juan Ramón Rallo, han defensat l'existència dels paradisos fiscals. Defensen que és legal i que cadascú pot tenir els seus diners o empreses on vulgui, que ni tan sols immoral.


Hi ha dos arguments interessants per defensar els paradisos fiscals. El primer és que la seva política d'impostos baixos regula les polítiques fiscals dels altres estats del món. Com més alts siguin els impostos a Catalunya, més diners aniran a Andorra, de manera que es pot defensar que tenir Andorra al costat fa que les taxes a Catalunya siguin més baixos que si no existís. En aquest punt un nou debat apareix, que és si a Espanya paguem massa a l'Estat o no. 

El segon argument és la pròpia llibertat de capitals en què es basa el món modern: no es pot obligar a ningú a retenir la seva empresa o els seus diners a un país en concret. Per tant, què hi ha d'immoral enviar-los a un altre país on els impostos són menors? 

Que els aquests arguments siguin coherents i correctes no evita que n'hi hagi defensant la opinió contrària d'igual de pesants. I és que s'obliden que no tothom té accés a aquests paradisos. Si tothom pogués tributar a Panamà, els Estats ja s'afanyarien a abaixar la càrrega fiscal i a pressionar a Panamà perquè la pugés, però no és així. Una persona normal pagaria més pel bitllet d'avió que el que s'estalviaria en impostos. Per tant, el "joc" pot ser moral, però el que és immoral és que no tothom hi pot jugar.

El liberalisme defensa un estat mínim, i si hi ha una manera legal i neta de reduir-ne el seu poder empetitint els seus ingressos, millor. Molts defensen que els elevats impostos que paguem només serveixen per pagar polítics i funcionaris ineficients, o per adjudicar projectes als amics. És veritat que la situació política actual ajuda molt a aquest argument, però no per això els impostos s'han de deixar de pagar a la que es té l'oportunitat. Es pot criticar l'ús que se'n fan, criticar que siguin tan elevats, votar a partits que prometin baixar-los... però un cop fixats, és immoral escaquejar-se, perquè hi ha molta gent que no ho fa. I escaquejar-se va des de portar maletins a Panamà a fer una factura sense IVA, perquè tothom es posa les mans al cap pels que fan els de dalt però pocs són els que refusen una factura en negre.

No crec que fes falta un post per criticar la immoralitat de l'elusió fiscal per mitjà de paradisos fiscals, però sí rebatre algun argument a favor seu. I per cert, no parleu mai d'evasió fiscal en aquests casos, o sereu titllats d'ignorants per no distingir un terme de l'altre. La diferència és una lletra: l'elusió és legal i l'evasió és I-legal. Tributar beneficis a les Illes Caiman és moral, però cobrar un lloguer i no declarar-ho a Hisenda no ho és, malgrat que el resultat (menors ingressos per mantenir l'estat del benestar que tothom defensa i considera un dret) sigui el mateix.

Llibertat de moviment de capitals? Sí. Creus que al teu país pagues molts impostos i en vols pagar menys? Ves a viure (de veritat) a Panamà.




Es poden defensar els paradisos fiscals? Es poden defensar els paradisos fiscals? Reviewed by Marc de la Barrera i Bardalet on 18:42:00 Rating: 5

Cap comentari:

Entrades populars

Amb la tecnologia de Blogger.