I si arribés l’helicòpter del diner?

Que imprimir bitllets no s’hi val per sortir de la crisi està més o menys entès i acceptat. Però què passaria si, de la nit al dia, els europeus ens llevéssim amb 1.000€ més a les nostres comptes corrents?

 

Abans de posar-te les mans al cap, no estic sol. Martin Wolf, Associate Editor i Chief Economics Commentator del Financial Times, ho va proposar fa poc en una columna. Però el que més m’ha sorprès és que Mario Draghi no li hagi fet cap lleig quan va ser preguntat sobre aquesta opció a la roda de prensa del BCE. Malgrat que ara per ara no es contempli, el defineix com a “un concepte molt interessant que està sent discutit per acadèmics”.

L’Helicopter Money és la metàfora que s’utilitza per expressar el fet d’imprimir diners i donar-los directament als ciutadans. Un (dels molts) problemes que té actualment la nostra economia és que tot i que els mercats financers floten en diners, el BCE compra 80.000 milions d’euros al mes de deute, i els tipus d’interès estan sota mínims, qui ho nota? Els bancs i els estats poden tenir accés al diner fàcil, però si no el fan servir en bé de l’economia, de poc serveix. En canvi si aquests diners anessin directament als ciutadans sense cap contrapartida, de ben segur que es mourien.

Imaginem que cadascú rep 1.000 €. Primer de tot seria una bona mesura per reduir, ni que sigui artificialment, la desigualtat. Mil euros per un ric són calderilla mentre que a més d'un li poden fer caure llàgrimes d'alegria.

Amb aquests diners es poden fer relativament poques coses a nivell individual, però tenint en compte només Espanya, serien 47.000 milions d'euros (la meitat del deute que compra mensualment el BCE). Aquells qui tinguin deutes en podrien alleugerir la càrrega i la liquiditat acabaria arribant als bancs com ja fa el QE, aquells qui no en tinguin, anirien a sopar a un restaurant l'amo del qual potser sí que té problemes per pagar la hipoteca, o que en veure's desbordat de feina contractaria algun jove aturat. En el pitjor dels casos, aquests diners arribarien a mans d'un estalviador que els deixaria sota el coixí o els utilitzaria per invertir com fan els grans bancs. Del que no hi ha dubte, és que aquesta mesura crearia moviment, i això és bo.

L'altra cara de la moneda és la inflació, que tampoc hi ha dubte que creixeria. Però amb taxes d'inflació properes a zero i patint perquè no siguin negatives, quin mal hi ha que pugin els preus com sempre ha passat? A més, s'hauria d'anar molt en compte si s'apliqués aquesta mesura, perquè òbviament no es pot convertir en la solució de tots els problemes. Quan es parla de diners la confiança en una moneda és vital i el món no confiaria gaire en un Banc Central que es dedica a regalar bitllets quan les coses van malament.

En definitiva (i a falta d'un estudi molt més rigorós), l'helicòpter del diner, tot i semblar una proposta tan populista que ni Podemos s'atreveix a fer, 1.seria ben rebut per la població, i sobre tot per aquells més necessitats de diners, 2. augmentaria els diners en circulació, impulsant l'economia real, i 3. incrementaria els preus, però partim d'una situació d'inflació 0. 

Tinc la intuïció dividida: per una banda no he trobat cap contra-argument macroeconòmic de pes a regalar diners a la gent, fer-la més feliç, i impulsar la economia, però per altra banda imprimir papers signats per en Draghi no pot ser la solució del problema estructural que tenim, com ja vaig escriure. Tot i així, com que Einstein deia que si vols resultats diferents, no facis sempre el mateix, em decanto per animar al BCE a fer experiments econòmics, que en cas que no funcionin, no vindrà d'una cagada.
I si arribés l’helicòpter del diner? I si arribés l’helicòpter del diner? Reviewed by Marc de la Barrera i Bardalet on 0:16:00 Rating: 5

Cap comentari:

Entrades populars

Amb la tecnologia de Blogger.