Les vagues i les privatitzacions

La Colau a vegades l’encerta i a vegades fica la pota, i no deixa de ser divertit sentir-la a dir “em sembla desproporcionada la convocatòria de vaga”. Però episodis com aquests em fan reflexionar sobre perquè les empreses privades són més eficients que les públiques, el gran argument a favor de la privatització.

 

Que les empreses privades són més eficients que les públiques està extensament acceptat, com també s’accepta, com a mínim entre la ciutadania, que les privatitzacions són dolentes.  I el debat sempre se centra en si una determinada activitat pública deficitària s’hauria de privatitzar o no. Però per tots aquells que defensin l’estat públic, la pregunta que s’haurien de fer és perquè una empresa privada pot fer el que fa una pública amb menys diners i millor?

Mai he entès l’argument: “aquesta empresa pública només fa que perdre diners, privatitzem-la”. Si s’acaba privatitzant, l’empresa que en pren el control l’haurà comprat perquè es veu capaç de generar-ne un benefici. Com?! Com un pou sense fons es pot convertir en la gallina dels ous d’or? 

Tres arguments ho poden explicar:

1. La gestió privada és la més eficient que existeix  i per això genera beneficis
2. La gestió pública és el més ineficient que existeix i per això genera pèrdues.
3. L’empresa privada puja el preu del servei i empitjora les condicions laborals i per això genera beneficis.

Als mitjans només sentim a parlar dels motius 1, defensat pel govern que sigui, i 3, criticat pels sindicats. Però de les ja de per sí bones condicions laborals que es donen al sector públic i de les ineficiències de gestió en aquest sector, millor no parlar-ne.

Tothom vol millors condicions laborals. D’això no n’hi ha dubtes: uns volen més diners, altres més vacances, altres treballar menys hores, i altres jornades de treball menys intenses. I la majoria ho vol tot. I els treballadors de TMB tenen tot el dret a desitjar-les, com ho tenen els del Caprabo. Heu sentit mai a parlar d'una vaga dels treballadors de Caprabo? És possible que les seves condicions laborals siguin molt pitjors que les de TMB, però mentre uns treballen, els altres ocupen les portades. 

Que els treballadors tinguin poder de negociació està bé, el que no és just és que uns en tinguin molt i els altres gens. Perquè apart de la seguretat que és molt improbable que perdin la seva feina, els treballadors públic compten amb una arma infal·lible: el vot. El seu i el de familiars directes. Dos milions i mig de vots a Espanya. Els treballadors de TMB en representen 3.500 i les seves parelles 3.500 més (la diferència de vots entre la Colau i en Trias va ser de 17.000). Abaixa un 1% el sou a qualsevol treballador públic, i perds el seu vot el 99% dels casos, que la pela és la pela.

En resum, vagues com aquestes són el motiu pel qual les empreses públiques no funcionen igual de bé que les privades, i són la principal font d'arguments a favor de més privatitzacions. 
Les vagues i les privatitzacions Les vagues i les privatitzacions Reviewed by Marc de la Barrera i Bardalet on 14:20:00 Rating: 5

Cap comentari:

Entrades populars

Amb la tecnologia de Blogger.