Si vas a Londres, no et perdis l'Sky Garden

La gent planeja els viatges una setmana abans de marxar, i si van a Londres i tenen la sort de saber què és l’Sky Garden, ja no quedaran places disponibles per anar-hi. I el que es perden és una vista panoràmica i il·limitada de la ciutat, 360 graus, tan de temps com vulguis, en un ambient relaxat envoltat de vegetació i harmonitzat amb jazz. Tot a 160 metres d’alçada, i la paraula màgica: gratis. L’alternativa es estar durant mitja hora en un el·lipsoide de pocs metres quadrats ple de turistes (i tu ets un d'ells) a 135 metres. I no t’oblidis de pagar el 30 euros que val una volta al London Eye.

D’exagerat no en tinc ni un pèl i si escric aquestes línies és perquè qui les llegeixi pugui gaudir del mateix que vaig gaudir jo el passat 8 de desembre. És cert que no es podrien haver donat les millors condicions: posta de sol despès d’un dia plujós que es destapa per deixar lloc als últims rajos del dia. Trobar el cel destapat a Londres és tan comú com un arc de Sant Martí a Barcelona, posats a fer comparacions meteorològiques. Ara bé, no és Rocket Science, com diuen per aquí, saber a quina hora es pondrà el Sol amb unes setmanes d’antelació.

Cada façana de l’edifici ofereix una vista diferent. La sud està dominada pel Shard, una agulla de vidre que emergeix a l'altra riba del Thames. És difícil desviar la mirada d’aquesta piràmide de 300 metres d’alçada, l’edifici més alt de la Unió Europea. La façana Oest mostra Londres amb majúscules, des de Sant Paul’s Cathedral fins al Parlament. I en aquesta façana et trobes una cosa insòlita, que mai havia vist abans: uns binoculars d’aquests típics on cap ésser malvat ha posat un dispositiu que els bloqueja si no hi poses una monedeta. Et permeten llegir l’hora del Big Ben, a tres quilòmetres de distància. Una infinitat de cotxes circulen pels carrers, com globus vermells que oxigenen la ciutat. A l’altra banda, les seus dels grans bancs (els dolents de la pel·lícula) de Canary Wharf són els principals protagonistes.

Però no escric per explicar-vos perquè val la pena anar-hi sinó perquè hi pugeu la propera vegada que visiteu Londres, que tard o d’hora arribarà. Per aconseguir les entrades al dia i hora indicada, s’ha d’estar al loro! entre un mes i tres setmanes abans de marxar de viatge i consultar a la web. Pot costar pensar-hi tan aviat, però val la pena i suposo que les vistes a les avorrides onze del matí (amb el cel ennuvolat, òbviament), no creen la mateixa sensació.

I no sé perquè em dedico a descriure el que es veu quan per sort, el senyor Charles Chevalier va inventar la càmera de fotos, i aquí el meu últim recurs per convèncer-vos de pujar a l’Sky Garden quan aneu a Londres (i si ni les fotos ho aconsegueixen, que gaudiu del London Eye)











Si vas a Londres, no et perdis l'Sky Garden Si vas a Londres, no et perdis l'Sky Garden Reviewed by Marc de la Barrera i Bardalet on 1:30:00 Rating: 5

Cap comentari:

Entrades populars

Amb la tecnologia de Blogger.