El metro de Madrid

Una setmana a Madrid i n'estic fart del transport públic. Ens podem queixar que no s'inverteix el suficient a Catalunya, però amb el metro guanyem per golejada. Prefereixo explicar la meva indignació en forma d'història, per relatar-vos totes les sorpreses (negatives), que m'he anat trobant.

Arribo a Atocha amb l'Ave (que aquest sí que car, però va finíssim), i compro un Metrobus, el que aquí és una T-10. Dotze eurus amb vint cèntims! D'acord que com a català sóc "agarrao", com diuen aquí, però no es tracta de promocionar el transport públic? A veure si la defensora del poble que tenen ara hi posa solució. Un cop amb el Metrobus (que és un minibitllet que no saps on guardar i no trobes quan el necessites), i restant importància a que la màquina me'l fa passar 3 vegades per deixar-me entrar, em trobo amb la segona sorpresa: 6 minuts d'espera! Les freqüències tampoc són lo seu pel que es veu. Entro al metro, em despisto un moment, intento veure per on anem, i em trobo amb una engxina amb les parades que farà (o ha fet) el metro, perquè no hi ha manera de saber-ho. On són les llumetes? (Per cert, si mai esteu a París tingueu en compte que allà van al revés, estan il·luminades les estacions que falten).

I toca el transbord, tan llarg que necessita cintes transportadores, el de Sants sembla de fireta comparat amb aquell laberint. Després d'uns quants minuts més d'espera, completo el meu primer trajecte, però al llarg dels dies descobreixo més coses.

Necessito agafar un metro i després un bus, i com a hores d'ara podeu suposar, lo del transbord entre diferents medis de transport encara no ha arribat aquí. Quan explico a la feina que a Barcelona va així, em miren molt estrany.

I quan ja pensava que les havia vist de tots colors, avui intento agafar un Cercanias, però la maquineta no em deixa entrar. Pregunto a les guixetes "Perdón, el Metrobús no funciona con Cercanias?", i l'home, que m'haurà pillat l'accent català, em respon "Metro, bus". Deu euros més per comprar la T-10 de Cercanias, però tampoc és tan bonic, perquè s'han de gastar en 30 dies. I ara tinc dos bitlletets per la cartera, i si era difícil trobar-ne un, ara un cop el trobes tens el cinquanta per cent de possibilitats que sigui el que no toca. I ja per acabar, sortir del Metro també té el seu secret, sobretot quan has de pujar 3 pisos d'escales, o en algun moment t'indica "Salida", indicant unes escales que baixen, i sí, per sortir a la superfície, has de baixar.


En resum, estem cansats de sentir que s'ha d'utilitzar el transport públic, que hi ha masses cotxes a les ciutats, que contaminen molt i creen embussos, que el metro consumeix menys per persona... Però si el servei no és bo, és impossible que la gent en vegi els beneficis. L'únic bo d'aquesta experiència, és que ara no li veig cap pega a TMB i estic quasi orgullós del metro de Barcelona. I d'aquí poc em queixaré del de Londres, on el més semblant a una T-10 val 32 euros (t'entra l'esmorzar a aquest preu?)


El metro de Madrid El metro de Madrid Reviewed by Marc de la Barrera i Bardalet on 0:24:00 Rating: 5

Cap comentari:

Entrades populars

Amb la tecnologia de Blogger.